Paremiologia catalana comparada digital

Espantalloques

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Espantalloques

2 fonts, 1926.
M. Persona de mal aspecte o antipàtica, que fa més nosa que companyia.
Equivalent en castellà: Avechucho.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Espantalloques». Editorial Moll.
Es diu a (d')una persona de mal aspecte i antipàtica.
Lloc: Mallorca, Menorca.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 76. Editorial Trabucaire.

Esser un espantalloques

1 font, 1984.
Lleig en demesia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 46. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.