Per tant, no deixa de ser còmic que, ara, aquests esforçats "jornalers" s'esquincin les vestidures perquè, diuen, la creació literària ha baixat de nivell.
Esquinçar-se les vestidures
11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1988.
Esquinçar-se les vestidures
6 fonts, 1988.
Escandalitzar-se, especialment, més aparentment que per convicció real. Expressió metafòrica inspirada en el costum d'alguns pobles antics, com, per exemple, el jueu, de manifestar la seva indignació mitjançant l'esquinçament dels seus vestits. Així ho va fer el summe sacerdot Caifàs quan Jesús, conduït davant seu, va afirmar ser fill de Déu. De: Bíblia. Sant Mateu.
Font: Evangeli 26.65.
La senyora s'esquinçà les vestidures.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Així, mentre el govern francès s'esquinça les vestidures davant les tebiors britàniques a l'hora de parlar de la construcció europea.
Equivalent en castellà: Rasgarse las vestiduras.
Manifestar indignació.
Cada cop que Jordi Pujol i Jo sé M. Aznar s'entrevisten, algun conspicu representant del Partit Popular s'esquinça les vestidures davant les noves mostres de la voracitat nacionalista.
Estripar-se les vestidures
2 fonts, 1997.
No venia d'un pam, estripant-se les vestidures, només una mica per quedar bé. Caifàs va pontificar.
Els joves que no saben no en són gaire conscients, d'aquesta pèrdua, i en qualsevol cas no en fan cap drama. Ni se n'estripen les vestidures, ni saben a sant de què se les va estripar Caifàs.
Esgarrar-se les vestidures
1 font, 2008.
Mostrar-se indignat, escandalitzat.
Esquinçar-se els vestits
1 font, 1997.
La resta dels mortals poden 'confrontar' tot el que vulguin sense que ningú s'esquinci els vestits.
La resta dels mortals poden «confrontar» tot el que vulguin sense que ningú s'esquinci els vestits.