Estar blau

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1967.

Estar blau

4 fonts, 1967.

Tenir molta fam.

Lloc: València (Horta).

Trobar-se una persona malalta de gravetat.

Lloc: Alforja.

Estar completament acalorat i, consegüentment, també amb les galtes enceses. També inquiet, agitat, en estat de nervis i ansietat.

Hauries d'apagar s'estufa, que estic blava! | Estic blau! No veig a on he posat es doblers!

Lloc: Menorca.

Estar blau de fam

2 fonts, 2007.

Tenir força gana.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Estar blau de fam (o de son)

1 font, 2012.

Expressió gràfica per a dir que es té molta fam o molta son. També hi ha fer blau (algú), amb el sentit de pegar-li una pallissa, per les blaüres.

Probablement, el resultat d'una bona pallissa és la necessitat de repòs, cures i bons aliments. I ací podria estar la connexió semàntica, en la necessitat de menjar o de dormir.

Estar blau de set (de son, de fred)

1 font, 2007.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Estar blaus de fam i morats de fred

1 font, 1996.

Les locucions elatives, que tenen valor de superlatiu absolut, amb una finalitat intensificadora dels mots, que podríem reduir, en un intent de cercar un equivalent simplificador, a «molt», «moltíssim», tenen una funció textual distinta de les que acabem d'analitzar. Tenen gana i fred. De: Valor, Enric.

— Açò s'ha acabat, xiquets —que va comencar Bartomeu amb una veu solemne—, estem blaus de fam i morats de fred.

Font: Esclafamuntanyes, V, 8.