Paremiologia catalana comparada digital

Estar blau

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1967.

Estar blau

4 fonts, 1967.
Tenir molta fam.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 87.
Lloc: València (Horta).
Correu / Soler, Roser (2010). Correu electrònic.
Trobar-se una persona malalta de gravetat.
Lloc: Alforja.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Blau (posar, donar)», p. 186. Edicions Polígrafa.
Estar completament acalorat i, consegüentment, també amb les galtes enceses. També inquiet, agitat, en estat de nervis i ansietat.
Hauries d'apagar s'estufa, que estic blava! | Estic blau! No veig a on he posat es doblers!
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc; Romero, Patrícia (2021): Espigolant (II). Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll «Locucions, modismes i frases fetes. Blau», p. 110. Institut Menorquí d'Estudis.

Estar blau, blava

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà a. Parts del cos. Parts del cos. Parts en general. Pell. Color de la pell», p. 393. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Estar blau, blava de

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Fastidi, fastidiar. Estar fart, tip», p. 626. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.