Paremiologia catalana comparada digital

Estar desafeinat

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Estar desafeinad

1 font, 1839.
Fr. Estar sènse res que fèr.
Equivalent en castellà: Estar de vagar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desafeinad», p. 650. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar sènse res que fèr.
Equivalent en francès: Être oisif.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desafeinad», p. 650. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar sènse res que fèr.
Equivalent en italià: Essere ozioso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desafeinad», p. 650. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar sènse res que fèr.
Equivalent en llatí: Otiari, vacare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desafeinad», p. 650. Impremta de Josep Torner.

Estar desafeynat

1 font, 1864.
Fr. No tenir res que fér.
Equivalent en castellà: Andar ó estar de vagar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Desafeynat, da», p. 512. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. No tenir res que fér.
Equivalent en llatí: Vacare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Desafeynat, da», p. 512. Hermanos Espasa, Editores.