Paremiologia catalana comparada digital

Estar desgraciat

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Estar desgraciat

1 font, 1864.
Fr. No gosar salut.
Equivalent en castellà: Estar desgraciado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Desgraciat, da», p. 537. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. No gosar salut.
Equivalent en llatí: Adversa uti valetudine.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Desgraciat, da», p. 537. Hermanos Espasa, Editores.

Estar desgraciat -ada

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà E. Constitució. Constitució del cos. Defectes. Defectes en la constitució», p. 425. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.