Paremiologia catalana comparada digital

Estar enfutimat

Enfutimat, -ada

1 font, 1926.
Adj. Enfurismat, irritat.
Mossèn Jaume…, enfutimat s'arrencà sa sabata de vellut negre y comensà a repicar l'esquena d'en Tianet, J. de Sant Salvador (Rev. Cat., vi, 43).
Lloc: Ross.
Adj. Entremaliat; d'esperit inquiet i molestador.
Lloc: Empordà, Olot, Rupit, Pobla de L., Borredà, Manresa, Solsona, Bonansa.