Paremiologia catalana comparada digital

Estrafolàriament

Adv. D'una manera estrafolària.
En veu estrafalàriament plorosa, Moreira Folkl. 62.
Equivalent en castellà: Estrafalariamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estrafolàriament». Editorial Moll.
Sense formalitat, amb desgaire, en forma o aspecte de ridiculesa o extravagància.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estrafolàriament 1», p. 358. Edicions Polígrafa.
Amb barroeria, amb desordre.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estrafolàriament 2», p. 358. Edicions Polígrafa.