Paremiologia catalana comparada digital

Tenir (bon) nas

19 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Tenir bon nas

11 fonts, 1926.
Percebre fàcilment les olors més subtils; fig., adonar-se fàcilment de les coses, endevinar-les, sospitar-les encertadament.
Gos de bon nas pera la cassa de pèl, Lacavalleria Gazoph | Les moneyetes que tenien bon nas… sentiren depressa l'oloreta de les figues, Penya Mos. iii, 95.
Sinònim: Tenir el nas fi | Esser fi de nas.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Nas 2». Editorial Moll.
Adonar-se fàcilment de les coses, endevinar-les.
Sinònim: Fi de nas.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Olfacte», p. 292. Editorial Gregal.
Capó, Joan (2020): «https://twitter.com/jbcapo/status/1243524966710214659». Twitter.
Em diràs que sóc malfiat, però tinc bon nas!
Costa i Vilanova, Antoni (1986): JEPIC. Port de la Selva 1925, p. 117. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Qui té bon nas, té bon detràs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 111», p. 385. Columna Edicions.
Referent a l'olfacte.
Farré Fiol, Maria (2021): «https://twitter.com/Farre_fiol/status/1461285580839473156». Twitter.
Els escriptors tenim bon nas i sabem quan un escrit és bo i quan njo ho és.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 315. Llibres de l'Index, S.A.
Bon olfacte; capacitat d'endevinar quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «nas, nassada, nassos», p. 101. Editorial Millà.
Significa tenir intuïció o saber anticipar-se als fets.
Profe_valenciana (2026): «Nas - https://www.instagram.com/p/DUfvrL3DAc6/?igsh=MTM5eGZvZWpjZWdqcA%3D%3D». Instagram.
Torrent, Joaquim (2020): «https://twitter.com/JoaquimTorrent/status/1243893485993852934». Twitter.
Lloc: Girona (Gironès).
Valsalobre, Pep (2012): Melancholia «El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (I)». Web.

Tenir un bon nas

4 fonts, 1918.
Saber preveure els esdeveniments.
Joan de Sagarra, que té un nas extraordinadi, va dir:…
Sinònim: Tenir vista.
«Tísner» (1994): Catalunya barri a barri «L'entrevista. Pere Calders, més enllà del mite», p. 28. Generalitat de Catalunya.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0018 «195 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361013». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Endevinar les coses que han de succeir per inducció dels fets.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nas, nassos», p. 278. Edicions Polígrafa.
Detectar.
Luna Sanjuan, Marta (2021): «https://twitter.com/MartaLunaSanju1/status/1461304930057261067». Twitter.

Tindre bon nas

3 fonts, 1920.
Sentir les olors de lluny.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Castellote, Glòria (1983): Revista Exágono, 370 «Frases fetes: Les dites populars a Vila-real», p. 33. Revista Exágono.
Tindre bon olfacte, capacitat d'endevinar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «N», p. 106. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Sentir be les aulors.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 2 (junio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 34. Societat Castellonenca de Cultura.

Tenir bon nas (o tenir nas)

1 font, 1997.
Sagaç.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a l'enteniment», p. 19. Edicions 62.