Paremiologia catalana comparada digital

Fúnebrement

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Fúnebrement

2 fonts, 1926.
Adv. D'una manera fúnebre.
Gairebé fúnebrement s'estrenyien les mans, Esclasans Urània 201.
Equivalent en castellà: Fúnebremente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Fúnebrement». Editorial Moll.
Amb posat fúnebre.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fúnebrement 1», p. 277. Edicions Polígrafa.
De manera fúnebre.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fúnebrement 2», p. 277. Edicions Polígrafa.
Amb parament o cerimonial mortuori.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fúnebrement 3», p. 277. Edicions Polígrafa.

Funebrement

1 font, 1864.
Adv. m. De un modo fúnebre.
Equivalent en castellà: Funebremente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Funebrement», p. 783. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. De un modo fúnebre.
Equivalent en llatí: Funebri modo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Funebrement», p. 783. Hermanos Espasa, Editores.