Paremiologia catalana comparada digital

Fútilment

9 recurrències. Primera citació: 1864.
Adv. D'una manera fútil.
Equivalent en castellà: Fútilmente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Fútilment». Editorial Moll.
Amb futilitat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fútilment 1», p. 289. Edicions Polígrafa.
Inútilment.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fútilment 2», p. 289. Edicions Polígrafa.
En forma vana, inflada, irreal.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fútilment 3», p. 289. Edicions Polígrafa.
Sense fonament, consistència, resistència, valor.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fútilment 4», p. 289. Edicions Polígrafa.
Sense fruit ni efecte positiu.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fútilment 5», p. 289. Edicions Polígrafa.
Amb frivolitat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fútilment 6», p. 289. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Vana, inútilment.
Equivalent en castellà: Vanamente, futilmente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fútilment», p. 786. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Vana, inútilment.
Equivalent en llatí: Vane.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fútilment», p. 786. Hermanos Espasa, Editores.