Fa!

El diccionari Alcover-Moll explica que «fa» s'usava antigament com a reforç de l'afirmació: «sí fa», «sí faré», «sí faria». D'aquesta construcció, que recorda l'anglès: «yes I do», «yes I will», «yes I would», sembla que només en conservem el «fa», fossilitzat en la tercera persona singular del present. En alguns parlars encara es fa servir per reforçar l'afirmació, aquí l'hem mantingut a les preguntes i també com a expressió de sorpresa.

Lloc: Empordà.

Lloc: Rosselló.

Interjecció que sembla una abreviació eufèmica de fava, que és una reducció del renec «fava de Déu!», la qual humanitza Déu i li atorga un penis amb el seu gland!

Lloc: Catalunya del Nord.

Advèrbis afirmatius.

Debe colocarse entre los adverbios, pues se usa en gran parte de Cataluña , en las frases interrogativas con ó sin la precedencia del «no».

Se usa como interjeccion de disgusto.