Paremiologia catalana comparada digital

Fa!

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1867.

Fa!

2 fonts, 1976.
El diccionari Alcover-Moll explica que «fa» s'usava antigament com a reforç de l'afirmació: «sí fa», «sí faré», «sí faria». D'aquesta construcció, que recorda l'anglès: «yes I do», «yes I will», «yes I would», sembla que només en conservem el «fa», fossilitzat en la tercera persona singular del present. En alguns parlars encara es fa servir per reforçar l'afirmació, aquí l'hem mantingut a les preguntes i també com a expressió de sorpresa.
Lloc: Empordà.
Lloc: Rosselló.

1 font, 1867.
Debe colocarse entre los adverbios, pues se usa en gran parte de Cataluña , en las frases interrogativas con ó sin la precedencia del «no».
Fá que es jove? (verdad que es jóven?) | Fá que ho vóls? (no es verdad que lo quieres?).

Fá!

1 font, 1867.
Se usa como interjeccion de disgusto.
Fá, fora de aquí (eh, va, quita, fuera de ahí).