Paremiologia catalana comparada digital

Fadament

Adv. D'una manera fada, mancada de gràcia; indiscretament.
Riure fadament e escarnir altre per signes e enganar altre per senyals és cosa qui no és leguda, Llull Cont. 191, 29 | Un jorn, com alguns fadament los fets del Sanglier loassen, Curial, ii, 77.
Equivalent en castellà: Fatuamente | Tontamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Fadament». Editorial Moll.
Amb fadesa; sense sal, sabor, substància.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fadament 1», p. 11. Edicions Polígrafa.
Sense solta.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fadament 2», p. 11. Edicions Polígrafa.