Paremiologia catalana comparada digital

Fava!

4 recurrències. Primera citació: 1933.
Un record d'aquest costum és també l'elecció (encara vivent a la Ribera de l'Ebre i al Mestrat) d'una parella que fan el paper de Reis i volten per les cases, En trobar la fava, l'afortunat cridava: «Fava!». En aquest costum té origen, sens dubte, la dita «no poder dir fava», usada quan hom no pot enraonar per cansament o per efecte d'una emoció; la d'haver estat escollit per la sort per a regnar familiarment durant unes hores (segueix a l'original).
Lloc: Ribera de l'Ebre i Mestrat.
Expressió d'entusiasme, admiració, sorpresa, enuig, etc.
Interj. Exclamació que se sol emprar per mostrar enuig davant un fet.
Fava! M'ha caigut tot lo que duia.
Lloc: Menorca.
Interjecció que expressa sorpresa, estranyesa, consideració.