Paremiologia catalana comparada digital

Fer-se vell

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Fer-se vella

1 font, 1874.
Sí; pero ja no hi veuría / sino fossen las ulleras, / ni, si no m'acompanyessin, / ja baixaría… 'm faig vella.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1874): Lo Ferrer de Tall «Acte primer. Escena VIII». Manuscrit.

Férse vell

1 font, 1865.
Fr. met. Consumirse per qualsevol cosa.
Equivalent en castellà: Hacerse viejo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vell, a», p. 754. Hermanos Espasa, Editores.
S'usa per resposta pera manifestar que algú's migra per estar ociós.
Equivalent en castellà: Hacerse viejo, consumirse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vell, a», p. 754. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. Consumirse per qualsevol cosa.
Equivalent en llatí: Levibus causis angi.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vell, a», p. 754. Hermanos Espasa, Editores.
S'usa per resposta pera manifestar que algú's migra per estar ociós.
Equivalent en llatí: Otiositate fastidire.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vell, a», p. 754. Hermanos Espasa, Editores.