Fer Déu ses voluntats (o a ses voluntats) d'una persona
1 font, 1926.
Disposar d'ella per la mort.
Et nostre senyor Deus feya a ses volentats d'ell, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 193) | Si Déus fasés voluntats de vós, Pere IV, Cròn. 72 | Si Deus fahia ses voluntats d'ell, doc. a. 1388 (Col. Bof. xli, 92).
Aquest lloc web fa servir galetes de Google per analitzar el trànsit.