Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1197. Editorial Selecta-Catalonia.
Quina culpa té la gata si la mossa no es recata?
17 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1759.
Quina culpa té la gata si la nina no es recata!
3 fonts, 1936.
Quina culpa hi té la gata si la mossa no es recata?
1 font, 2003.
Quina culpa hi té la gata, si la mossa no es recata
1 font, 1992.
Quina culpa té el *cirer si no l'empelten de ver?
1 font, 2011.
*Cirer: Cirerer.
Sinònim: D'on vindrà l'ase, vindrà l'albarda.
Lloc: País Valencià.
Quina culpa te la gata / si la moça nos recata
1 font, 1796.
Quina culpa té la gata / si la mossa no's recata?
1 font, 1910.
Per allò de que sempre's donen les culpes a qui menos les té.
Lloc: Costa de Llevant.
Quina culpa té la gata / si la noia no es recata
1 font, 1969.
Aquesta despreocuació és característica de les noies que serveixen pels hostals.
Lloc: Manresa.
Quina culpa te la gata si la moça no's recata!
1 font, 1915.
De: Ferré i Gomis, Adelaida (1917-18).
Lloc: Castelldefels.
Quina culpa té la gata si la mossa no es recata?
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Quina culpa te la gata si la mossa nos recata
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Quina culpa té la gata si la moza nos recata?
1 font, 1919.
Quina culpa tè la gata, / si la mossa no 's recata?
1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Quina culpa te la gata, / si la mossa nos' recata?
1 font, 1759.
Quína culpa té la gata, si la mossa no's recata?
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Quina culpa tè la gata, si la mossa nos recata
1 font, 1847.
Expressa que aquell que pateix un dany per sa culpa no deu queixarse.
Equivalent en castellà: Justo es el mal que viene, si lo busca el que lo tiene.