Paremiologia catalana comparada digital

Fer burla

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Fér burla

1 font, 1864.
Fr. Burlarse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Burla», p. 251. Hermanos Espasa, Editores.

Fer burla (d'algú o alguna cosa)

1 font, 1997.
Burlar-se'n.
Equivalent en alemany: S lüstig machen ber.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Burla», p. 159. Enciclopèdia Catalana.
Burlar-se'n.
Equivalent en anglès: To make fun of.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Burla», p. 159. Enciclopèdia Catalana.
Burlar-se'n.
Equivalent en castellà: Hacer burla de.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Burla», p. 159. Enciclopèdia Catalana.
Burlar-se'n.
Equivalent en francès: Se moquer de.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Burla», p. 159. Enciclopèdia Catalana.

Fer burla (de qualcú)

1 font, 2008.
Riure-se'n.
—Què serà açò? —diu es jutge—. —I aquest homo que voldrà fer burla de mi? (IV, 29).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «F», p. 167. Editorial Moll.