Paremiologia catalana comparada digital

Fer el sorrut

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Fèr lo surrud

1 font, 1839.
Fr. Posarse ab cara de enfadad ó de mal humòr.
Equivalent en castellà: Enfoscarse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Surrud, da», p. 841. Impremta de Josep Torner.
Fr. Posarse ab cara de enfadad ó de mal humòr.
Equivalent en francès: Se rembrunir.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Surrud, da», p. 841. Impremta de Josep Torner.
Fr. Posarse ab cara de enfadad ó de mal humòr.
Equivalent en italià: Accigliarsi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Surrud, da», p. 841. Impremta de Josep Torner.
Fr. Posarse ab cara de enfadad ó de mal humòr.
Equivalent en llatí: Torve intueri.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Surrud, da», p. 841. Impremta de Josep Torner.

Fér lo surrut

1 font, 1865.
Fr. Enfoscarse.
Equivalent en castellà: Ponerse ceñudo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Surrut, da», p. 630. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Enfoscarse.
Equivalent en llatí: Torve intuere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Surrut, da», p. 630. Hermanos Espasa, Editores.