Com que manprendre a algú per davant de res ens costa, a banda de clavar-la fins el colze, sovintment, encara hi ha bona cosa de floretes o piropos a repartir.
Lloc: Alcoi.
Fer el tòfol
6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1989.
Fer el Tòfol
4 fonts, 1989.
Fer el beneit. Fer-SE, amb pronom sempre és castellanisme. La forma correcta és sense pronom: fer el Tòfol, fer l'orni, fer el beneit.
Mostrar-se curt d'enteniment, per conveniència.
No faces el Tòfol, que tu el que no vols és treballar.
Sinònim: Fer el moixo | Fer-se el bovo per no anar a servir.
Lloc: Comarques de Castelló.
Fer el ximple, fer-se el graciós sense ser-ho. Donada la polivalència de la lexicalització de l'hipocorístic «Tòfol», i l'ús i abús que se'n fa, cal dir que aquest sintagma no té res a veure amb l'anterior («Estar fet un Tòfol») ni amb el posterior («fer-se el Tòfol»), que tampoc tenen el mateix significat entr ells (cf. «fer el bobo»/«fer-se el bobo»).
Quant que li agrâ fer el Tòfol al teu cunyat! Quin poc trellat té!
Lloc: Alcoi.
Fer el tòfol
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Fer-se el Tòfol
1 font, 1997.
Fer l'orni, és a dir, fer-se el despistat, el desentès. Seria algun antic personatge popular, anomenat Cristòfol, el punt de referència?
Pep, a l'hora de pagar, sempre es fa el Tôfol.
Sinònim: Fer-se el Tio Gipó.
Lloc: Alcoi.