Paremiologia catalana comparada digital

Fer estabeig

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2008.

Fer estabeig

1 font, 2008.
Estabeig (o estabetx): renou fet cridant o amb objectes que hom té a mà.
Oh com se veu tancat dins aquella gàbia i que En Miquelet el se'n duia; que en va fer, d'estabeig! (XIV, 41).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «E», p. 155. Editorial Moll.
Sinònim: V. Estabeig.
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «F», p. 170. Editorial Moll.

Fer estabetxos

1 font, 2008.
Estabeig (o estabetx): renou fet cridant o amb objectes que hom té a mà. S'usa també en plural: fer gestos mentre es pronuncien paraules o crits amb gran excitació.
… No ho crec que el me facis [aquest despreci] —deia aquella polissona fent carusses i estabetxos (I, 88).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «E», p. 155. Editorial Moll.
Sinònim: V. Estabeig.
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «F», p. 170. Editorial Moll.