Paremiologia catalana comparada digital

Fer la passada

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1886.

Fer la passada

3 fonts, 1886.
Fer cercavila, anar passant per diferents llocs d'una població, sia fent sonades o cantades, sia transmetent invitacions, captant, etc.
Lo dia abans de la professó lo vadel de la Acadèmia de Sant Tomàs fa la passada vestit ab sa cota, doc. a. 1711 (Aguiló Dicc.) | El sac de gemecs va fent la passada espargint per dins del poble un guirigall d'harmonia, Ruyra Pinya, i, 123.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Passada 3. a)». Editorial Moll.
Passa-calle de una ó més coblas de musichs, que s'acostuma fer en la vigilia de algunas festivitats, aturantse á tocar davant de las casas de las autoritats ó dels obrers del sant.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Modismes y locucions», p. 169. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Hacer el pasacalle.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «245», p. 77. Garsineu Edicions.

Fer la passada els animals, el dia de sant Antoni

1 font, 1926.
Donar un tomb per la vila precedits de la música que toca un pasdoble o algun altre aire; una grossa bomba de paper va davant la passada, la qual va seguida d'una multitud de gent que salta agafada de les mans.
Lloc: Sant Feliu de G.
Font: BDC, xviii, 21.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Passada 3. a)». Editorial Moll.

Fer la passada els armats

1 font, 1926.
Espècie de passeig-ball que fa, de tant en tant, la cohort romana que acompanya la processó del Divendres Sant.
Lloc: Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Passada 3. a)». Editorial Moll.