[…] També s'havia de pagar a la carnicería i al ric propietari que venia vi a fiar. Al efecte, per a portar la comptabilitat se feia talla; lo comprador anava a la carnicería o en busca de vi amb un bastó de sàlzer de dos palms partit pel mig de dalt a baix, o mitja canya, a la qual per a donar-hi autenticitat i fer-la insustituïble, lo venedor hi feia unes marques de foc. Lo comprador, quan tenía la pesada feta o'l vi mesurat… (segueix a l'original).
Lloc: Urgell.
Avui se considera que acaba l'any per tots aquells que fan compte o fan talla, o lo que es igual, que compren a fiar, i en nostre Urgell, faltat antigament de vinyes i olivers i tot altre medi de fer diners amb los fruits que no fossin los cereals, los pagesos necessitaven que'l marxant, lo sastre i'l sabater los vestissin a pagar al istiu, després de la cullita; que'l metge, apotecari, barber i manescal, prestessin sos serveis a canvi de pagar la conducta en cereals.
Lloc: Urgell.