Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pou de ciència

24 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1805.

Ser un pou de ciència

8 fonts, 1968.
Sinònim: v. Ser un cap gros 1.
Equivalent en castellà: Ser un pozo de ciencia.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 80. Edicions 62.
Anunci / "Si l'encerto…" (1995): Avui «Anunci. Si l'encerto l'endevino», p. 21. L'Avui / El Punt Avui.
Saber-ne molt, tenir molta experiència.
El professor d'Història és un pou de ciència.
Sinònim: Saber-ne un niu.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Saber», p. 407. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Ser un as | Ser un fora de sèrie | Ser un trumfo | Saber-ne un niu (o un colló, o un ou).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «527», p. 156. Garsineu Edicions.
[…] els savis són pous de ciència.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 269. Editorial Pòrtic.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 121. Editorial l'Esquer.
Tothom sabia que el veí era un pou de ciència.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 304. Llibres de l'Index, S.A.
Ser molt savi.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.

Ésser un pou de ciència

4 fonts, 1979.
Ésser molt erudit, molt savi.
Equivalent en castellà: Ser un pozo de ciencia.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pou», p. 190. Enciclopèdia Catalana.
Tenir una ciència profunda / ésser molt erudit, molt savi.
Aquest home és un pou de ciència; no para d'estudiar en totes les branques del saber.
Sinònim: Ésser un pou de saviesa, ésser un caparràs, ésser un Sèneca, no ésser cap frare llec, ésser una enciclopèdia (algú), saber molta lletra menuda, ésser un oracle (algú), ésser un Salomó, tenir una barra d'or dins es cap.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Savi». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ésser molt savi.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 49. Editorial Millà.
Ésser molt savi.
Sinònim: Ésser savi, ésser docte, ésser erudit, ésser sapient, ésser sabent, ésser saberut.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 123. Edicions 62.

Pou de ciència

2 fonts, 1997.
Origen: 1580. Literalment, aquest nom es refereix a diversos insectes petits que s'alimenten de la cola que serveix per a enquadernar els llibres. Sovint es considera una mica despectiu. Altres expressions que tenen sentits relacionats amb 'bookworm' són 'know-it-all' ('saberut') i, humorísticament, 'walking encyclopedia' (lit.: 'enciclopèdia ambulant').
Sinònim: Lletraferit | Rata de biblioteca.
Equivalent en anglès: Bookworm.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «B», p. 49. Parcir Edicions Selectes.
Saberut.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a l'enteniment», p. 19. Edicions 62.
Saberut.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Condicions: destresa», p. 111. Edicions 62.

És un pou de ciència

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Es un arsenal de conocimientos pedir.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 98. Editorial Pòrtic.

Es un pou de ciència

1 font, 1918.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0018 «195 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361013». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Es un pou de ciencia

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 254, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Ésser un pou de remeis

1 font, 2004.
Es diu de qui es medica molt. Malaltís.
Abans no estava mai malalt, però ara, pobre home, és un pou de remeis.
Sinònim: Ésser un pot d'apotecari (algú).
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malaltís». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ésser un pou de saviesa

1 font, 2004.
Ésser molt erudit, molt savi, tenir una ciència profunda.
Consulta-li-ho a ell perquè és un pou de saviesa i ben segur que t'ho sabrà respondre.
Sinònim: Ésser un pou de ciència.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Savi». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pòu de ciencia

1 font, 1805.
Met. l'home mòlt docte.
Equivalent en castellà: Pozo de ciencia.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pòu», p. 221.
Met. l'home mòlt docte.
Equivalent en llatí: Sapientissimus homo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pòu», p. 221.

Pou de saviesa

1 font, 2018.
[…] i sobretot aprendre de les persones grans; els nostres avis, i sobretot àvies, pous de saviesa en tantes matèries, com el coneixement de remeis ancestrals.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Introducció», p. 16. Editorial Gregal.

Ser un pou de saviesa

1 font, 1990.
Per a mi, com per a molta altra gent, el pare era un pou de saviesa.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 2», p. 53. L'Avui / El Punt Avui.