Paremiologia catalana comparada digital

Fer vela

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Fer vela

5 fonts, 1926.
Emprendre el camí una nau de vela.
En la primera guayta la nau féu vela e ixqueren del port, Tirant, c. 90.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Fer II.4». Editorial Moll.
Partir, començar a moure's un vaixell per la impusió de les veles; anar-se'n (per ext., anar-se'n en general una cosa o persona).
Lo comte se recollí… e feren vela, e anaren tant que prengueren terra entre el cap de Lobregat e el castell de Fels, Desclot Cròn., c. 29 | Dixem-los que faessen uela ab lo uent de Proença… e ab aquel uent que y porien entrar, Jaume I, Cròn. 58.
Sinònim: Fer-se a la vela | Donar vela.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Vela 1». Editorial Moll.
Anar-se'n aviat.
Si la voleu salvar, enduis-vos-la a Barcelona… No, i feis vela, si hi voleu arribar a temps, Ruiz Nov. 77.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Vela Loc. c)». Editorial Moll.
Anar-se'n aviat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Vela», p. 179. Editorial Moll.
Anar-se'n tot d'una.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Fer», p. 79. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
[…] encara no havien calat es van donar compte que voleiaven fuies de faig, varen fer vela per fugir des vent i, amb molta sort, en varen sortir.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 89. La Costa Publicacions.

Fér vela

1 font, 1865.
Dirigirse, fér rumbo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vela», p. 753. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. náut. ant. Ferse á la vela.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vela», p. 753. Hermanos Espasa, Editores.