Aquest no sap quin dia menja pa.
Sinònim: Baixar de l'hort.
No saber quin dia menja pa
19 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1951.
No saber quin dia menja pa
6 fonts, 2000.
Estar molt fora de la realitat, no saber de què va.
Lloc: Illes Balears.
Estar molt fora de la realitat, no saber de què va.
En Xavier no sap quin dia menja pa: li parlo i sembla que no m'escolti / Estàs distret, que no saps quin dia menges pa?
Sinònim: Estar a la lluna de València, tenir el cap a tres quarts de quinze.
Ésser molt ignorant o curt d'enteniment.
Segur que no recorda que avui és el meu aniversari, no sap quin dia menja pa / No li ho preguntis a ell perquè segur que no ho sap. Aquest no sap ni quin dia menja pa.
Sinònim: No saber quants dits té a la mà.
Sinònim: Tenir el cap a balir (o a ca l'adobet, o a can Pistracs, o a la lluna de València, o a tres quarts de quinze, o als llimbs, o als núvols).
Estar distret fins al punt de no saber a quin dia es troba.
No saber quin dia es menja pa
3 fonts, 1951.
Es diu per explicar que un no sap ni quin dia és avui.
—Avui, és dimarts o dimecres? —Sí que vas bé tu: no saps ni quin dia menges pa!
Lloc: Vic (Osona).
No sap ni quin dia menja pa
2 fonts, 1989.
Si de cas no se'l considera directament responsable, ni massa difícil de fer tornar l solc sempre es pot justificar.
Lloc: Alcoi.
No saben el dia que es mengen el pa
1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
No saber (algú) quin dia menja pa
1 font, 1997.
No saber el dia de la setmana que és.
No saber en quin dia menja pa
1 font, 2003.
Estar fora de la realitat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
No saber ni el dia que menja el pa
1 font, 2006.
Es diu d'algú una mica beneit o d'una persona que no té noció del temps.
No saber quan menjaràs pa
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
No saber que dia menja pa
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
No saber quin dia ha menjat pa
1 font, 2008.
Retrata a un despistat o també, tal volta, a un que no té massa abundància de menjar.
No saber, un, el dia que menja el pa
1 font, 1985.
Es diu d'un beneitó, d'un home molt ocupat, distret o absort, del qui no té noció del pas del temps.