Paremiologia catalana comparada digital

Fins a tant

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1867.

Fins a tant

1 font, 1926.
Prep. i conj. (i més vulgar fins i tant): forma reforçada que s'empra devegades quan el complement és verbal en indicatiu o subjuntiu.
Axí tingué Aloma son fill… fins a tant que pogué anar e jugar, Llull Blanq. 2 | Jamés entraré en la cambra fins a tant que lo meu desig senta part de la glòria sdeuenidora, Tirant, c. 245.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fins 1. g)». Editorial Moll.
Locució amb què s'indica la duració de l'acció fins a un cert terme.
Axí tingué Aloma son fill… fins a tant que pogué anar e jugar,» Llull Blanq. 2.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Tant I.2». Editorial Moll.

Fins á tant

1 font, 1867.
Equivalent en castellà: Hasta que.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo V. De los adverbios y frases adverbiales. No, ni, gens», p. 80. Hermanos Espasa, Editores.