68 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1803.
19 fonts, 1839.
Ant. Girar l'esquena, fugir.
Seria una gran vergonya… que per aquests cans girassem la cara, Muntaner Cròn., c. 19.
Hem de deixar de mirar-nos el melic i no girar la cara quan t'ensenyen, per exemple, els barris amb aluminosi.
Quan em veu gira la cara.
Pegar a algú un cop violent a la cara amb la mà.
Lloc: Illes Balears.
Donar un gran mastegot.
De l'òstia que li va fotre li va girà la cara.
Lloc: Constantí.
Equivalent en castellà: Huir, volver la cara.
Pegar una bona bufetada.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
No voler saludar. Pegar a algú una bufetada.
No voler saludar.
Ara quan em veu em gira la cara, però jo no m'acalore; ja em saludarà, si vol.
Lloc: Comarques de Castelló.
Bufetejar algú.
Quan son pare es va enterar li va girar la cara.
Sinònim: Tocar la careta | Estampar els cinc dits a la cara.
Lloc: Comarques de Castelló.
Tombar la cara, per no veure algú o per donar un desaire.
Lloc: Cat.
Loc. v. [LC]. Defugir de saludar [algú].
D'ençà que ens vam discutir, pel carrer em gira la cara.
Loc. v. [LC]. Colpejar fort la cara [d'algú] amb la mà.
Soc capaç de girar-te la cara d'un revés.
Amb el sentit de «fer com qui no veu una persona».
Quan va passar pel seu costat li va girar la cara | Li va clavar un mastegot que li va girar la cara.
Lloc: Vic (Osona).
Menysprear, no saludar, algú.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Fr. ab que se explica o carinyo ó atenció cuand se inclina cap á una persòna pera mirarla, y al contrari despreci ó desvió cuand se aparta la vista del subgècte.
Equivalent en castellà: Volver el rostro.
Fr. ab que se explica o carinyo ó atenció cuand se inclina cap á una persòna pera mirarla, y al contrari despreci ó desvió cuand se aparta la vista del subgècte.
Equivalent en francès: Regarder avec complaisance.
Fr. ab que se explica o carinyo ó atenció cuand se inclina cap á una persòna pera mirarla, y al contrari despreci ó desvió cuand se aparta la vista del subgècte.
Equivalent en italià: Dare il viso, Voltare il viso.
Fr. ab que se explica o carinyo ó atenció cuand se inclina cap á una persòna pera mirarla, y al contrari despreci ó desvió cuand se aparta la vista del subgècte.
Equivalent en italià: tourner la tête pour ne pas voir quelqu'un.
Fr. ab que se explica o carinyo ó atenció cuand se inclina cap á una persòna pera mirarla, y al contrari despreci ó desvió cuand se aparta la vista del subgècte.
Equivalent en llatí: Oculos in aliquem convertere vel ab aliquo avertere.
5 fonts, 1996.
Passar sense saludar-lo | Donar una bufetada molt forta.
Quan em va veure, em va girar la cara | Vine ara mateix aquí si no vols que et giri la cara!
Tombar la cara cap a l'altra banda per defugir la salutació d'algú, la seva escomesa.
Giro la cara a la veïna perquè sempre diu mal de mi / Deu estar ofès: ahir vam topar-nos pel carrer i va girar-me la cara.
Sinònim: Negar-li la cara (a algú), negar el bon dia (a algú), negar el salut (a algú), retirar la paraula (a algú).
Font: * / EC.
No voler saludar / defugir el salut d'algú, la seva escomesa.
Gira la cara a qui havia estat la seva millor amiga perquè la va decebre / D'ençà que van discutir, sempre que el troba li gira la cara.
Sinònim: Negar-li la cara (a algú), negar el bon dia (a algú), negar el salut (a algú), retirar la paraula (a algú).
Font: * / R-M.
No voler saludar.
Sinònim: Veg. Negar el bon dia.
Pegar-li.
Sinònim: Veg. Trencar la cara.
Eludir, saludar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
2 fonts, 2004.
Expressió emprada per a indicar l'efecte d'un cop molt fort a la cara.
Em va girar la cara d'una bufetada.
Sinònim: Girar-li la cara en rodó (a algú).
Pegar a algú / expressió emprada per a indicar l'efecte d'un cop molt fort a la cara.
Es va sentir insultat i li va girar la cara d'un revés.
Sinònim: Trencar la cara (a algú), estampar-li els cinc dits a la cara (a algú), fer-li una cara nova (a algú).
Font: R-M.
Bufetejar, pegar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).