Paremiologia catalana comparada digital

Fortuïtament

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Fortuitament

2 fonts, 1864.
Per casualitat; de manera o en forma fortuita; que depèn de la fortuna, de l'atzar.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fortuitament», p. 234. Edicions Polígrafa.
Adv. m. De un modo fortuit ó casual.
Equivalent en castellà: Fortuitamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fortuitament», p. 773. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. De un modo fortuit ó casual.
Equivalent en llatí: Fortuite.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fortuitament», p. 773. Hermanos Espasa, Editores.

Fortuïtament

1 font, 1926.
Adv. Per atzar o casualitat.
Equivalent en castellà: Fortuitamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Fortuïtament». Editorial Moll.