Paremiologia catalana comparada digital

Fugir-li de les mans

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Fugir de les mans

3 fonts, 1926.
Sortir del poder d'algú.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà I.2». Editorial Moll.
Cabanes, Jem (2021): «https://twitter.com/jemc0/status/1411947467730558976». Twitter.
Gastar-se de pressa una cosa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 8. Edicions Polígrafa.

Fugir-li de ses mans

1 font, 1984.
Fugir d'es poder d'algú.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. F. Conjugacions vàries», p. 84. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.