Paremiologia catalana comparada digital

Funestament

7 recurrències. Primera citació: 1864.
Adv. D'una manera funesta.
Equivalent en castellà: Funestamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Funestament». Editorial Moll.
De manera o amb intenció funesta.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Funestament 1», p. 278. Edicions Polígrafa.
Desgraciadament, amb malastruga.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Funestament 2», p. 278. Edicions Polígrafa.
Amb gran contrarietat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Funestament 3», p. 278. Edicions Polígrafa.
Calamitosament.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Funestament 4», p. 278. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Desgraciadament.
Equivalent en castellà: Funestamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Funestament», p. 784. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Desgraciadament.
Equivalent en llatí: Funeste, infeliciter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Funestament», p. 784. Hermanos Espasa, Editores.