Paremiologia catalana comparada digital

Fuu!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Fuu

1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia del soroll que fan les onades, el vent, una persona o alguns animals, com el gat, quan bufen o esbufeguen, o el que fa una persona en escopir alguna cosa que té a la boca, o per manifestar alleujament, etc.
[…] veu dues cosetes que lluïen, se creu que són dues brasetes, hi afica es lluquet; i varen esser ets uis d'es moix, que va fer ¡¡¡fuuu!!! i li clava a sa cara totes ses ungles […] (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines…, 1936-72).