Paremiologia catalana comparada digital

Gic!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1969.

Gic

2 fonts, 1991.
Despenjar-se un objecte.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 64. Editorial Moll.
Interj. Onomat.: Tup.
Gic! el destapa, i surten tot d'una, com a bales, es dos dimonis boiets (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó», 1936-72).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «G», p. 108. Edicions 62.

Gic!

1 font, 1969.
Onomatopeia d'una cosa que s'esquinça, que cau, que es desprèn, que es desclava, s'esberla, es desenganxa, o que fuig, s'esmuny, etc.
… penjada a un clau, gic!, se despenja… (Rondaies, II, 147).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gic!», p. 117. Edicions Polígrafa.