Interj. Onomat.: Glu-glu (especialment, so que fa el gall dindi).
El tap de goma estava en el forat i la sang arriba a la meitat del lavabo. Estiro la cadeneta, tanco els ulls i —glu, glu, glu— igual que si sentís un dels meus amics que es nega… (Blai Bonet, «El mar», 1958).