Paremiologia catalana comparada digital

Gong!

3 recurrències. Primera citació: 1991.

Gong

2 fonts, 1991.
Quan sona un gong.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis», p. 48. Editorial Moll.
Instrument de percussió xinès.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 95. Editorial Moll.
Interj. i m. Onomatopeia del so que fa el gong o semblant. A través de l'angl. «gong», i aquest del malai «gong», d'origen onomatopeic.
Al replà de cada pis, en sortint de l'ascensor, sentim el carrisqueig i el gong de metall de les màquines d'escriure engegades (Pere Gimferrer, «Fortuny», 1983).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «G», p. 113. Edicions 62.