Interj. de sorpresa.
Guay, lo gran pillo! Mos ha dit bruixes, Moreira Folkl. 48.
Lloc: Tortosa.
Guai!
6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.
Guai!
2 fonts, 1926.
Interj. de dolor, de por, d'amenaça (unida per la preposició «de» amb el mot indicador de la persona o cosa amenaçada).
Guay d'aquells qui treballen en esser honrats ni delitats en esta frèvol vida mundana, Llull Cont. 21, 15 | Vénen axí acordats, que guay lo fill de la mara qui'ls esperarà, Muntaner Cròn., c. 19.
Equivalent en castellà: ¡Ay!
Guai, xica on vas?
Lloc: Terra Alta.
Guai, maneta!
1 font, 1926.
Expressió amb què es saluden les dones tortosines en trobar-se inesperadament.
Lloc: Tortosa.
Guai, xica, quin romangó!
1 font, 1992.
Quin garbo.
Lloc: Tortosa.
Guaia!
1 font, 1926.
Interj. ant. Guai!
Digueren guaya de nós, que tolt és lo ceptre de Judà, doc. a. 1412 (Villanueva Viage, xv, 352).