Paremiologia catalana comparada digital

Ha! Ha!

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Ha ha

1 font, 2016.
Interjeccions expressives. Estat d'ànim: Plaer (o grat): triomf.
Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) «34.7.3. Classificació semanticopragmàtica de les interjeccions - https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/34.7.3b». Institut d'Estudis Catalans.

Ha, ha

1 font, 1864.
Interj. pera manifestar que's troba á algú en malefici.
Equivalent en castellà: Ai, ai; ha, ha.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ha, ha», p. 830. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. pera manifestar que's troba á algú en malefici.
Equivalent en llatí: At, at.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ha, ha», p. 830. Hermanos Espasa, Editores.

Ha! ha!

1 font, 1926.
Interj. (o encara més repetit i amb la h aspirada): exclamació imitant una riallada.
Ha, ha, ha!—riuen tots, molt còmplices, Espriu Lab. 100.
Equivalent en castellà: Ja, ja, ja!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Ha! 2». Editorial Moll.