Interj. Onomatopeia del crit d'histèria, del xiscle, del renill del cavall, del crit de l'elefant, del mico, de la gavina, de la rata i del ratolí, del clapit del gos, etc., i també del soroll de frenada sobtada d'un cotxe o una moto.
O, millor, xiscla. Fa: «Hiiiii!… Hiiiiiiiiii!», perquè la seva veu empleni les grans concavitats de la terra, a cavall dels vents (Eugeni d'Ors, «La Ben Plantada», 1911).