Paremiologia catalana comparada digital

Hissar la vela

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1996.

Hissa vela!

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. La barca», p. 334. Autoedició.

Hissar (les veles, etc.)

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. C. Activitats de producció. Nàutica i pesca. Navegació. Accions i maniobres de la vela», p. 881. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Hissar la vela

1 font, 2022.
Col·loquial. Masturbar-se.
Caballé May, Jordi (2022): «https://twitter.com/elpelroig/status/1192427632803139584». Twitter.

Hissar veles (una embarcació)

1 font, 2008.
Pujar les veles als pals, per estendre-les i rebre l'impuls del vent.
Mentrestant, una barca saupà àncores, hissà veles, i se n'anava ben atacada per endins (I, 119).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «H», p. 209. Editorial Moll.