6 recurrències. Primera citació: 1997.
Pot tenir molts significats. Per exemple, pot denotar persuasió, o bé afecte. També indica dubte o reserva o bé disconformitat. I encara hi podem afegir impaciència i sorpresa. En algun d'aquests casos també es fa servir dona! si l'interlocutor és de sexe femení.
Home, estigues amb nosaltres una mica més! | No cal que et disculpis, home | Home, vols dir? | Home, no hi estic d'acord | Va, home, no t'encantis | Home, quina alegria que hagis vingut!
Interj. fam. Interpel·lació sovint de caràcter adversatiu.
Noi!, xec!, xe!, (es) pardal!
Equivalent en alemany: Mensch!
Equivalent en castellà: ¡Hombre!
Es fa servir per indicar diferents estats. Per exemple, impaciència, malestar, preocupació, sorpresa, afecte, dubte i disconformitat, entre d'altres, o per introduir un matís conciliador. A més a més, com apunta el DIEC, s'usa per denotar resistència a creure o a acceptar el que algú acaba de dir perquè és inversemblant o causa malestar, preocupació o sorpresa.
—Va, home, que t'esperen! | —Home, no m'ho facis, això! | —No, home, no! No ho faré! | —Home, ja sou aquí?! | —No cal que em donis les gràcies, home! | —Home, n'estàs segur? | —Home, no ho crec | —M'he après la cançó de memòria. —Sí home! No m'ho crec!
Interjecció que esxpressa impaciència, sorpresa, disconformitat, etc.