Paremiologia catalana comparada digital

Honorablement

5 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. De manera honorable.
Reeberen la benedicció molt honorablement, Llull Blanq. 55 | Les quals foren assetiades totes honorablement e bastantment servides, Pere IV, Cròn. 380 |Per ço que la santa festa ne sia pus honorablement solempniçada, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 168).
Equivalent en castellà: Honorablemente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Honorablement». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Honorablemente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Honorablement», p. 5.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Honorifice.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Honorablement», p. 5.
Adv. m. Ab honor y llustre.
Equivalent en castellà: Honorablemente, honoríficamente, honradamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Honorablement», p. 847. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab honor y llustre.
Equivalent en llatí: Honorifice, honorabiliter, honorate.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Honorablement», p. 847. Hermanos Espasa, Editores.