Interj. Onomat.: Uuh (ocell nocturn, udol, vent).
A mi doneu-me tràmpol fort, i aigua a dalt i a baix, i aquell huuu… de vent que sembla que tot renega! (Joaquim Ruyra, «El rem de trenta-quatre», «Pinya de rosa», 1920).
Huuu!
1 recurrència. Primera citació: 2002.