I

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1847.

Y

3 fonts, 1847.

Conjuncions generals.

Copulativas las que juntan simplemente unas palabras con otras.

Las copulativas, son las que senyalan la unió de las paraulas ó de las proposicions.

Equivalent en castellà: Y.

I

1 font, 1926.

Conj. de coordinació copulativa (ant. *E,* més arcaic /et,/ i com a mera variant ortogràfica antiga /y/ o /hi). Enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció, i s'indica l'addició d'allò que expressa el segon a allò que denota el primer.

Comte de Foix e vescomte de Castelbò, doc. a. 1244 (Pujol Docs.) | Han los hòmens diligència et indústria a laurar les terres e a cullir los fruits, Llull Cont. 41, 3.

Conj. de coordinació copulativa (ant. *E,* més arcaic /et,/ i com a mera variant ortogràfica antiga /y/ o /hi). Enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius (dels quals el segon pot esser una conseqüència del primer o pot esser-ne una antítesi o contraposició).

El penitent féu un gran sospir i no digué res més, López-Picó Nits 25 | Flor que embellires ma vida / y ara ets tota borrissol, Salvà Poes. 1 | Tant que ens havíem estimat un dia, / i es va desfer nostre lligam florit!, Carner Ofrena 61.

Conj. de coordinació copulativa (ant. *E,* més arcaic /et,/ i com a mera variant ortogràfica antiga /y/ o /hi). Com a recurs estilístic intensificador de l'expressió es pot repetir la conjunció copulativa davant cada membre d'una enumeració de noms o verbs, en lloc d'emprar-se de la manera normal entre els dos darrers membres.

E l'ome vens e mortifica si metex e loa e ama e honra vós sobre totes altres coses, Llull Cont. 41, 20 | Lo dit senyor rey no cessava d'anar e d'espaetxar e de visitar totes les sues obres, Muntaner Cròn., c. 48.

Conj. de coordinació copulativa (ant. *E,* més arcaic /et,/ i com a mera variant ortogràfica antiga /y/ o /hi). S'usa en principi de clàusula per a introduir una interrogació o exclamació.

Ai trista de mi, mesquina! e com estic tant desconsolada per a tots temps!, Llull Blanq. 6, 1 | I ara què cerques?, Maragall Enllà 33 | Pere, y tu per ací? digué es senyor, tot esglayat, Alcover Rond. iv, 151.

Conj. de coordinació copulativa (ant. *E,* més arcaic /et,/ i com a mera variant ortogràfica antiga /y/ o /hi). ant. S'usava per a introduir la segona de dues frases anàlogues o combinades.

Là on és la un, e là és l'autre, Llull Cont. 51, 12.

Conj. de coordinació copulativa (ant. *E,* més arcaic /et,/ i com a mera variant ortogràfica antiga /y/ o /hi). ant. La conjunció repetida al principi de dos membres o frases paral·lels, servia per a reforçar-ne l'expressió (com en llatí /et… et…).

Car a tan bon ardit com aquest, tot hom uos hi deu aiudar, e de paraula e de obra (=‘no sols de paraula, sinó també d'obra’), Jaume I, Cròn. 52.