Paremiologia catalana comparada digital

I a mi, què em contes?

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

I a mi què em contes!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. I. Comportament. Comportament. Deixadesa, despreocupació», p. 728. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

I a mi què m'expliques!

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: ¡Y a mí que me cuentas!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 119. Editorial Diàfora.

I a mi, ¿què em contes?

1 font, 1926.
Es diu al qui va a queixar-se a un altre que no es considera obligat a escoltar-lo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Contar Loc. e)». Editorial Moll.