Paremiologia catalana comparada digital

I foris!

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Exclamació usada per a declarar resolta definitivament una qüestió, sobre la qual no cal insistir ni posar dubtes.
No ho vull, i foris! | Endavant, i foris! | No'n som, y foris, Aguiló Poes. 171 | Me'n vaig y foris, Alcover Rond. i, 164 | Resolució i foris! Valia més produir un soroll curt, Ruyra Parada 20.
Equivalent en castellà: ¡Y se acabó!
Lloc: Ribes, Empordà, Olot, Gir., Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Foris 2». Editorial Moll.
Mot adverbial: i fora, i prou, res més, s'ha acabat, tanca de cop, etc.
A la fi, no serà més que codrillo, i foris!
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Foris», p. 217. Edicions Polígrafa.
Mots finals d'una frase amb els quals es pretén tallar tota discussió sobre allò de què es parla.
—És ben per demés tot quant me direu —exclama En Bernadet—. Me n'hi vaig, i foris! (III, 59).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «I», p. 211. Editorial Moll.