Paremiologia catalana comparada digital

Immortalment

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Immortalment

2 fonts, 1926.
Adv. De manera immortal; sense fi.
En aquella cosa deu hom posar la sua felicitat, la qual inmortalment e perpètua pot durar, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 9 | Entre 'l candor dels fràgils dits / immortalment tendreu un lliri, Riber Sol ixent 104.
Equivalent en castellà: Inmortalmente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Immortalment». Editorial Moll.
Per sempre.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Immortalment», p. 288. Edicions Polígrafa.

Inmortalment

1 font, 1865.
De un modo inmortal.
Equivalent en castellà: Inmortalmente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Inmortalment», p. 33. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Pera sempre.
Equivalent en castellà: Inmortalmente, perpetuamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Inmortalment», p. 33. Hermanos Espasa, Editores.
De un modo inmortal.
Equivalent en llatí: Immortaliter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Inmortalment», p. 33. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Pera sempre.
Equivalent en llatí: Perpetuo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Inmortalment», p. 33. Hermanos Espasa, Editores.