Adv. De manera immortal; sense fi.
En aquella cosa deu hom posar la sua felicitat, la qual inmortalment e perpètua pot durar, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 9 | Entre 'l candor dels fràgils dits / immortalment tendreu un lliri, Riber Sol ixent 104.
Equivalent en castellà: Inmortalmente.