Paremiologia catalana comparada digital

Inflar el bot

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Inflar el bot

5 fonts, 1926.
Fer rareses, irritar-se sense motiu suficient, especialment un infant.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Bot Loc. d)». Editorial Moll.
D'aquells que s'enfaden, amb raó o sense, dels que els hi costa poc enfadar-se, els que a la mínima et deixen anar algun improperi.. Crits, bufetades, odi… Quan un comença a enfadar-se.
Sinònim: Està que salta com una llagasta.
Font: DLFF.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels enfadats i de les baralles», p. 51. Brau Edicions.
Omplir el bot d'aire.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Inflar-se», p. 322. Edicions Polígrafa.
Emmurriar-se.
Sinònim: Veg. Fer mala cara 1.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «I», p. 209. Edicions 62.
Manifestar contrarietat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Expressió de les emocions», p. 32. Edicions 62.

Ja s'unfla el bot

1 font, 1992.
Lloc: Ulldecona - Alcanar.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 126. Servei Local de Català de Tortosa.

Ja s'unfla el bot!

1 font, 1999.
Lloc: Alcanar (Montsià).
Minguet Itarte, Maria Joana (1999): «Són nostres, però se'n van al record» «1. Paraules que gairebé no s'utilitzen, quasi bé desaparegudes», p. 170. Institut d'Estudis Catalans.