Paremiologia catalana comparada digital

Ingènuament

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Ingènuament

2 fonts, 1926.
Adv. De manera ingènua.
Confessar ingenuament la cosa axí com és, Lacavalleria Gazoph.
Equivalent en castellà: Ingenuamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Ingènuament». Editorial Moll.
Francament, obertament.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ingènuament», p. 325. Edicions Polígrafa.

Ingenuament

1 font, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Ingenuamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ingenuament», p. 23.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Ingenue.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ingenuament», p. 23.

Ingénuament

1 font, 1865.
Adv. m. Francament, senzillament.
Equivalent en castellà: Ingénuamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ingénuament», p. 31. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Francament, senzillament.
Equivalent en llatí: Aperte.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ingénuament», p. 31. Hermanos Espasa, Editores.