Interj., deformació eufèmica de «ira», que s'usa en exclamacions com «mala ingra!», «ingra de bet!», etc.
Si no se li segueix la veta, agafa unes requintes de la ingra de bet, Ruyra Pinya, i, 160.
Lloc: Empordà.
Ingra!
1 recurrència. Primera citació: 1926.