Paremiologia catalana comparada digital

Ira de Déu!

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Ira de Déu!

4 fonts, 1926.
Existeix també la forma d'imprecació i jurament «re-Déu» (deformada per eufemisme en «redell») i «ira de Déu» (amb sa variant eufèmica «ira de bet»).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. I. d)». Editorial Moll.
El llamp de la ira de Déu, l'atribut de Júpiter, el llamp també va sol; no s'ou mai lligat amb l'invocació de Déu, mes ira o reira sí i també sang.
Lloc: Rosselló.
Cayrol, A (1976): «Els renecs i els fastics», p. 34. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Rosselló.
Cayrol, A (1976): «Els renecs i els fastics. Injuries i renecs», p. 35. Almanac Català del Rosselló.
Expressant irritació.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «exclamacions», p. 55. Editorial Millà.
Interjecció que expressa irritació.
Sinònim: V. Reïra.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «I», p. 100. Editorial Trabucaire.

Ira de Déu

1 font, 2016.
Interjeccions expressives. Estat d'ànim: Desplaer (o desgrat): ira.
Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) «34.7.3. Classificació semanticopragmàtica de les interjeccions - https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/34.7.3b». Institut d'Estudis Catalans.