Paremiologia catalana comparada digital

Irosament

2 recurrències. Primera citació: 1865.
Adv. Amb ira.
Aquell escusava's irosament e menaçant, Llull Blanq. 70.
Equivalent en castellà: Airadamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Irosament». Editorial Moll.
Adv. m. ant. Iradament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Irosament», p. 47. Hermanos Espasa, Editores.